lunes, 7 de febrero de 2011

Joan Salvat-Papasseit: “Tot l’enyor de demà”



Joan Salvat-Papasseit: "Tot l’enyor de demà", de L’irradiador del port i les gavines (1921). Breu introducció sobre el autor (Barcelona, 1894 - id., 1924) Poeta espanyol en llengua catalana. De família obrera, autodidacte, va tenir una vida marcada per la penúria econòmica i per la tuberculosi. Amb el pseudònim de Gorkiano, va publicar articles de contingut anarcosindicalista a les revistes Justícia Social i Els Miserables.
La seva obra poètica representa l'actitud avantguardista, en contraposició amb l'esteticisme del noucentisme 



Mètrica.Ara que estic al llit (6-)
malalt, (2-)
estic força content. (6-)
Demà m’aixecaré potser, (6-)
i heus aquí el que m’espera: (6-)

Unes places lluentes de claror, (9-)
i unes tanques amb flors (6-)
sota el sol, (3-)
sota la lluna al vespre; (6-)
i la noia que porta la llet (6-)
que té un capet lleuger (6-)
i duu un davantalet (6-)
amb unes vores fetes de puntes de coixí, (6-)
i una rialla fresca. (6-)

I encara aquell vailet que cridarà el diari, (8-)
i qui puja als tramvies (6-)
i els baixa (4-)
tot corrent. (3-)

I el carter (3-)
que si passa i no em deixa cap lletra m’angoixa (7-)
perquè no sé el secret (6-)
de les altres que porta. (6-)

I també l’aeroplà (6-)
que em fa aixecar el cap (6-)
el mateix que em cridés una veu d’un terrat. (8-)

I les dones del barri (7-)
matineres (4-)
qui travesseen de pressa en direcció al mercat (10-)
amb sengles cistells grocs, (6-)
i retornen (4-)
que sobreïxen les cols, (6-)
i a vegades la carn, (6-)
i d’un altre cireres vermelles. (8-)

I després l’adroguer, (6-)
que treu la torradora del cafè (8-)
i comença a rodar la maneta, (9-)
i qui crida les noies (6-)
i els hi diu: -Ja ho té tot? (6-)
I les noies somriuen (7-)
amb un somriure clar, (6-)
que és el baume que surt de l’esfera que ell volta. (9-)

I tota la quitxalla del veïnat (8-)
qui mourà tanta fressa perquè serà dijous (8-)
i no anirà a l’escola. (6-)

I els cavalls assenyats (6-)
i els carreters dormits (6-)
sota la vela en punxa (6-)
que dansa en el seguit de les roderes. (9-)

I el vi que de tants dies no he begut. (8-)

I el pa, (2-)
posat a taula. (5-)
I l’escudella rossa, (6-)
fumejant. (3-)

I vosaltres amics, (6-)
perquè em vindreu a veure (8-)
i ens mirarem feliços. (8-)

Tot això bé m’espera (6-)
si m’aixeco (3-)
demà. (2-)
Si no em puc aixecar (6-)
mai més, (2-)
heus aquí el que m’espera: (8-)

Vosaltres restareu, (6-)
per veure el bo que és tot: (6-)
i la Vida (4-)
i la Mort. (3-)
 Interpretació del contingut.Mostra la seva actitud positiva davant la vida, no deixa el seu sentiment ni la seva sensibilitat.
 Figures retòriques.Utilitza anàfores i polisíndetons.Comentari personal.Es molt valent el veure com la vida et va passant i tu encara segueixis amb ganes de sentir i ganes per afrontar els problemes.







·      Poeta espanyol en llengua catalana. De família obrera, autodidacte, va tenir una vida marcada per la penúria econòmica i per la tuberculosi. Amb el pseudònim de Gorkiano, va publicar articles de contingut anarcosindicalista a les revistes Justícia Social i Els Miserables.
La seva obra poètica representa l'actitud avantguardista, en contraposició amb l'esteticisme del noucentisme


Contingut del poema:
L’autor expressa molta pena, ja que, presenta la seva malaltia de tuberculosi com una mala època.
El que ens transmet son sentiments tristos, és a dir, ell durant el temps que hi passa al llit veu com la vida va passant i ell segueix al llit.
Té l’esperança de poder aixecar-se una altra vegada i poder fer el que feia abans aquella rutina que li aixecava cada matí.
En el cas que ell no pogués aixecar-se mai mes ho presenta  com una cosa bona tant la vida com la mort.

Irene Calzadilla cortés.

1 comentario: