ECO (AROA SANTIAGO)

ECO

-Explica’m, tu, què és el sol.- El sol.  10A
-Explica’m què és la lluna. –La lluna.  10B
-I per què en Pere plora amb desconsol? 10A
-Perquè en sa vida no ha tingut fortuna.  10B

-I les muntanyes què són? I els estels?  10C
-No són més que els estels i les muntanyes.  10D
-I aquestes canyes? I aquestes arrels? 10C
-Doncs no són més que això: arrels i canyes. 10D

-I aquesta taula? I aquest balancí? 10E
I aquestes mans que fan l’ombra xinesa? 10F
Digues i el món? I l’home?

 -Heus aquí  (7+3)E

l’última forma de la saviesa:  10F

Mira’t a fons, afirma sempre el que és 10G
I aprèn amb seny que no pots fer res més. 10G     
Autor:
Joan Brossa i Cuervo (Barcelona 19 de gener de 1919-Barcelona 30 de desembre de 1998) va ser un poeta català per al qui no existien distincions de gènere (literari, escènic, visual, objectual…). Amb antecedents familiars en el món del teatre, des de molt petit va manifestar el seu interès per aquest gènere i pel seu component de màgia i sorpresa.
La seva obra literària va ser redactada només en llengua catalana. Va publicar uns 80 llibres de literatura. Joan Brossa va ser galardonat amb els premis Lletra d'Or (1981), Ciutat de Barcelona (1987), Medalla Picasso de la Unesco (1988), Nacional de Artes Plásticas (1992), Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes (1995) i Nacional de Teatro de la Generalitat de Catalunya (1998). Era membre d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Introducció:

Aquest poema va estar escrit al 1980 i per tant el seu moviment cultural és el postmodernisme (1965-1990) en l’Edat contemporània. Eco es troba en el llibre Rua de Libres de Joan Brossa.

Tema:

El tema general del poema és una reflexió que fa sobre la vida i sobre nosaltres mateixos. És un tema molt filosòfic.

Interpretació del contingut:

En la primera estrofa l’autor pregunta sobre el sol i la lluna, que són dos coses que tothom pot contemplar i possiblement contestar. Després explica mitjançant el plor per la mala fortuna d’en Pere (una persona qualsevol) que el destí és el que és tot i que en el seu moment es podria haver canviat.

En la segona estrofa continua fent preguntes senzilles amb l’intenció de fer veure que la vida és més fàcil del que sembla i que nosaltres la compliquem .

En la tercera estrofa, Brossa continua fent preguntes amb la mateixa finalitat que abans, però ara mena a una cosa que no podem observar, la saviesa.

Finalment dona un consell al lector: nosaltres som com som i ens hem d’acceptar a nosaltres mateixos.

Rimes: consonant, encadenades

Formen quartets (quatre versos d’art major).

Figures Retòriques: hi trobem paral·lelisme (exemple: I aquesta taula? I aquest balancí?) i polisíndeton (ús excessiu de la conjunció <<i>>) i moltes preguntes retòriques (exemple: I aquesta taula? I aquest balancí)

Comentari Personal: Penso que el que vol fer Brossa és reflexionar sobre el sentit de la vida arribant al resum de dues preguntes claus: qui som i a on anem. En aquest poema només llegint el títol ja et vol transmetre l’efecte d’eco, de rumiar i fer veure la realitat del món.