A Mallorca, durant la guerra civil
Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s'hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.
Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.
Bartomeu Rosselló-Pòrcel, l’autor d’aquest poema va morir als 25 anys (El Brull, 1938) i va néixer a Palma de Mallorca l'any 1913.
El poema va ser escrit a Barcelona el setembre de 1937, quan Mallorca estava en mans feixistes.
La seva poesia fou musicada anys més tard per Maria del Mar Bonet.
A Mallorca, durant la guerra civil pertany al període històric de postguerra;
la derrota republicana té males conseqüències per a Catalunya.
Una part molt important de la població catalana ha de marxar a l'exili ja que la repressió és duríssima.
La llengua catalana resta apartada en l'àmbit privat. L'edició en llengua catalana és perseguida, i només és utilitzada en la clandestinitat.
El tema principal del text és la descripció sentimental del paisatge mallorquí. El motiu principal del poema és l’enyorança.
El poema descriu el paisatge de la seva regió natal des del record i l’enyorança de qui ha hagut de marxar de la seva terra. No s'amaga del orgull que sent de haver nascut en ella que se l’estima com a cap altre.
El sentiment de l’autor es resumeix en el penúltim vers: “Tota la meva vida es lliga a tu”.
El text s’organitza en tres parts: la primera part la conforma els versos de l’1 al 10, la segona del 11 al 17 i la tercera del 18 al 19.
La primera part està formada per la descripció dels camps verds, de les arbredes, del color blau del mar que es retalla en les muntanyes, de les pedres, de la pluja i mostra que aquests elements del paisatge mallorquí, l’autor no els pot veure directament sinó que els veu des dels seus records que li provoquen un sentiment d’enyorança.
En la segona part es mostra el present; els elements de la natura s’han transformat en els seus contraris. Els camps verds s’han cremat, les arbredes ara són jardins i l’atzur passa a ser el capvespre.
Tots aquests símbols es poden referir a les conseqüències de la guerra.
I finalment en la tercera part, el poeta i Mallorca s’uneixen com ho fan la nit i les flames a la fosca.
El lloc descrit és un macroespai de condició real i evocada. L’autor fa una descripció esquemàtica en la primera part i en la segona part fa una descripció més desordenada que hi consta una gran càrrega simbòlica.
Com s’ha dit anteriorment, el poeta en la primera part descriu el passat i en la segona i tercera part es centra en el present.
L’època en què es desenvolupa el text és després de la guerra civil que ha deixat un regust amarg en el paisatge mallorquí.
El gènere literari del text és lírica. La seva forma d’expressió és descripció subjectiva, ja que narra el paisatge amb sentiment, i el narrador és intern, ho podem observar com per exemple en el vers 10: “i que em fa tremolar quan et recordo!”.
El poema consta de dues estrofes, la primera formada per disset versos i la segona per dos. El vuit primers versos són octosíl·labs, el 9 i el 13 són alexandrins i la resta decasíl·labs. No hi ha rima, és a dir, els versos són lliures, però s’ha de tenir en compte el tipus d’art; en els versos quatre, cinc, nou i deu i del dotze al dinou són d’art major i els versos u, dos, tres, set, vuit i onze són d’art menor.
En els versos u, nou deu onze i divuit hi ha elisions i en el 12 una sinalefa. En el vers sis hi ha un paral·lelisme, que és una ordenació clara de parts de la frase o frases senceres: “la pluja difícil, la pluja blava”.
També hi trobem encavallaments en els versos cinc, sis i quinze:
“Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava”
Als versos u, dos i quatre i observem hipèrbatons ja que es modifica l’ordre sintàctic.
L’autor ha optat per utilitzar els següents recursos estilístics en aquest poema: en els versos setze i disset hi ha una antítesi hi ha el contrast de dues idees d’un significat oposat: “somnis de setembre” i “boires entintades de capvespre” ja que la primera dóna una sensació d’esperança i la segona d’incertesa i confusió.
I finalment hi ha una personificació general en tot el poema ja que l’autor tracta Mallorca com si fos una persona.
També hi ha dues metonímies, la primera en el vers tres on utilitza la paraula atzur, el color blau celeste (marí), per parlar del mar i la segona en el vers catorze amb la frase “fumeres delicades” ens deixa intuir la situació bèl·lica de Mallorca en aquell moment.
Observem una metàfora en els versos divuit i dinou en què, com s’ha dit anteriorment, l’autor s’uneix a Mallorca com ho fan les flames a la fosca, una metàfora,que com diu l’Antologia de Poesia Catalana, és molt contrastada i ens remet a la poesia barroca del segle XVII que agradava molt a Rosselló-Pòrcel.
Trobem una comparació en el vers divuit i dinou el qual compara el que ell sent per la seva illa natal amb les flames que es veuen en la foscor durant la nit.
Aquest és un poema escrit durant la guerra civil espanyola que ens parla de l’estimació
de I'autor cap a la seva terra i de com esta de desolat per veure-la en aquest estat de
conflicte constant.
És un poema completament avantguardista, ja que trenca per complet amb les formes
clàssiques en els fets de que no hi ha rima i de que el nombre de síl·labes és irregular.
Podem dir que amb el poema I'autor ens transmet d'una manera bastant clara I'odi que
sent cap al conflicte que esta passant a l'iIIa.
Per acabar dir que aquest poem a és una elegia, és a dir tracta d'un tema trist i que ha estat musicat per Maria del Mar Bonet.
