gabriel ferrater "cambra de la tardor"

Gabriel Ferrater i Soler (Reus, 1922 - Sant Cugat del Vallès, 1972) escriptor i lingüista català. Va ser autor d' una de les més rellevants obres poètiques de la literatura catalana de postguerra, amb tres únics reculls, Da nuces pueris (1960), Menja 't una cama (1962) i Teoria dels cossos (1966), posteriorment aplegats en un únic volum, Les dones i els dies (1968), que va suposar el punt final d 'una aventura poètica insòlita en el marc de les lletres catalanes.

El 27 d' abril de 1972 es va suïcida en el seu pis de Sant Cugat, amb una barreja d' alcohol i pastilles.

Un institut de secundaria i batxiller porta el seu nom a la seva ciutat natal, Reus.

  

El poema “Cambra de la tardor” forma part del primer recull de poemes de Gabriel Ferrater, titulat Da nucis pueris (1960). Ferrater es va caracteritzar per escriure un tipus de poesia molt lligada a l’experiència personal: les vivències de joventut, les experiències amoroses, el pas del temps…

La cambra de tardor és l’espai íntim on es troben dos amants. Aquesta cambra, doncs, es convertirà, en el record dels protagonistes, en el símbol de la relació amorosa que han mantingut. La cambra és de tardor: la metàfora ens fa creure que ens trobem davant d’una relació decadent, probablement a punt d’acabar.

En la primera part del poema, la veu poètica es concentra en un sol detall de l’habitació, el més perceptible: la persiana mig tancada, un element que aïlla els amants del món exterior però que a la vegada,no els aïlla del tot perquè poden veure la llum, prendre l’aire, y notar com passa el temps . Alguns elements lèxics, com “esglai” (por) o “morint”, aporten un to pessimista. Per altra banda,hi ha una sinestèsia (”color d’olor de poma”) i un paral·lelisme (”que lent el món, que lent el món”).

En la segona part, la veu poètica dialoga amb la veu de l’amant. El diàleg té una part que ja a passat (quan se sentien les veus dels paletes) i present (silenci al carrer), reforçat per l’anàfora (“i avui”). Aquí la cambra ja adquireix el sentit simbòlic que intuíem en el títol: serà el símbol d’un record, d’un amor del passat. 

La tercera part té un conjunt variat de figures retòriques (metàfores, al·literacions…). L’oblit de “les fulles altes de l’estiu” ens fa pensar que ens trobem a la tardor, a la tardor de l’amor. El poema acaba amb una imatge anecdòtica i simbòlica, l’estimada encara conservava en algunes parts del cos la morenor de l’estiu (“la pell mig de sol, mig de lluna”).

A la mètrica es pot observar que la majoria de versos son decasíl·labs (menys tres: 1, 14 i el 22) i sense rima.

LISI (SALVADOR ESPRIU)

http://es.calameo.com/read/000528588e5250d717d6d

Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés Estellés

Va néixer el 4 de setembre de 1924 a Burjassot. Quan ja tenia dotze anys va caure la guerra civil Espanyola i va tenir que aprendre l’ofici de Forner en el comerç del seu pare i també va adquirir coneixement de mecanografía. Es va trasladar a València on va pasar gran part de la seva adolesència i es va començar a interesar per la literatura. Més tard va estudiar periodisme a Madrid. En tornar del servei militar de Navarra amb 24 anys va treballar en el diari Las Provincias. Tres anys més tard es casa amb Isabel Estellés i rep el càrrec de redactor. Va obtener una gran quantitat de premis com el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes , la Creu de Sant Jordi i molts més. L’autor va morir a València el 27 de març de 1993.

Métrica Aquest és un poema de veroso d’art major de 12 síl.labes que intercalen versos masculins i femenins.Tots són veroso blancs peruqe no tenen cap tipus de rima l’un amb l’altre. El poema té cinc estròfes, la primarra és de quatre versos, la segona tambés de quatre, la tercera de dos, la quarta de dotze i l’última de dos.
Figures retòriques
En el poem atrobem molts recursos literaris com hiperbaton que es trova al segon vers (Feroçment ens amàvem), antitesi matí i nit.
A la segona estrofa, en el primer vers, tenim una metàfora on diu “em pren aquell vent” . Al 3r i 4t d’aquesta mateixa estrofa tenim una comparació (com un costum amable i com un costum pacífic). I a l’última estrofa tenim una comparació (dos amants com nosaltres).
Els Amants
Aquest poema mostra la passió entre dos amants que s’estimaven. L’autor, al llarg de tota l’obra, compara l’abans amb la passió que sentien l’un per l’altre, amb l’ara, ha passat molt de temps i no hi ha la mteixa passió però tot i així recorden els vells temps.
L’autor ens vol donar a entendre que el seu amor no és un amor cortès, és a dir, l’amor d’un cavaller per una dama casada per la que faria qualsevol cosa però que tenen que mantenir la seva relació en secret perquè no els descobreixin sino que és un amor carnal, de dessig. Ells són uns amants que no s’amaguen.
Opinio personal
Aquest poema m’ha semblat bastant fàcil d’entendre ja que molts poemes diuen coses semblants i també per que el significat que ens vol dir és pot deduir una mica.
Moviment literari
El Noucentisme és un moviment cultural i artístic, d'abast polític, que s'inicia a Catalunya aproximadament el 1906 amb la creació de Solidaritat Catalana i acaba el 1923 amb el cop d'Estat. A diferència dels modernistes, els noucentistes arriben a materialitzar la conjunció de política i cultura. La burgesia està compromesa amb el catalanisme i la intel•lectualitat i accepta col•laborar en el projecte de transformació d'una Catalunya més autònoma. Aquesta idea d'autonomia competent va ser iniciada durant el Modernisme, però els postulats modernistes trencaven clarament amb les classes dirigents. Els noucentistes van entendre que sense la burgesia era impossible engegar un projecte com aquest. 

POEMA (JORDI )

1)    INTRODUCCIÓ

Hola, em dic Jordi Sànchez i el meu comentari tracta sobre el poema visual de Joan Brossa.

Joan Brossa i Cuervo va ser un poeta català per al que no van existir distincions de gènere (literari, escénic, visual, objetual…), va nèixer en BCN el 19 de gener del 1919 i va morir a la mateixa ciutat el 30 de desembre de 1998. Va ser l’autor de molts llibres de poemas, pero em centraré en els poemas visuals.

2) POEMAS VISUALS?

Ara be, que es un poema visual?

Bé doncs, la poesia visual es una forma de poesia experimental en la que la imatge en totes les seves facetes, tecniques i suports predomina sobre la resta de components.

En un poema visual hi ha dues components fonamentals: icònic i verbal, encara que també pot participar el llenguatje matematic, sonor i fonétic.

En el seu estudi es te que tenir en compte elements com l’us de la tipografia, l’utilització de color o la seva abséncia, la disposició de l’espai, la inclusió del disseny gràfic…

3) COMENTARI

Ara que ja sabem que és un poema visual i com estudiar-lo mirem el poema visual que m’ha tocat comentar.

Aquest poema visual de Joan Brossa va ser concebut al 1970 i realitzat al 1978, deu anys abans de morir, es a dir, en el moviment lliterari del posmodernisme i en la edad contemporànea. En el poema es pot observar una paraula de 5 lletres <<poema>> centrada a l’imatge, complementada amb la part posterior d’una arma de foc, un revolver, i amb una absència total de color que li atribueix una serietat extra a la que ja atribuïa la pistola. Aquest poema l’he representat com: ‘’Perque hi ha vegades que un poema pot ferir mes que un tret…’

4) CONCLUSIÓ

Y si, es clar que la fotografia es una manera de fer poesìa.
Es una manera de cridar paraules, de concebir paradoxes, de dibuixar analogías. Es una manera de parlar amb la mirada, simplement MIRANT…

Poema "Floral" de Gabriel Ferrater (Jose Luis)

ttp://txt.li/AW-B

El que se sienta en 3 fila al lado de la ventana!

Miquel Martí i Pol

Va néixer el 19 de març de 1929 a la població de Roda de Ter, situada a la comarca d'Osona. D'origen obrer, Martí i Pol va començar a treballar en una fàbrica del seu poble als 14 anys. Als setze anys es fa de la Penya Verdaguer i escriu poemes en castellà. Als dinou ja els escriu en català. A aquesta mateixa edat va patir una tuberculosi pulmonar que el va obligar a estar-se al llit una llarga temporada. Va aprofitar aquesta època per a llegir abundosament, i d'aleshores ençà va decidir dedicar-se a l'escriptura.

L'any 1970 se li diagnosticà una esclerosi múltiple, la qual cosa va causar que l'any 1973 hagués d'abandonar la feina a la fàbrica. Tot i les restriccions imposades per la malaltia, Va continuar publicant molta poesia de gran qualitat.

Morí l' 11 de novembre de l'any 2003 a la seva residència de Roda de Ter.

L'Elionor

L'Elionor és un del poemes més significatius del poemari “La fàbrica”; en aquest hi trobem la seva expressió més social que obre ull davant les injustícies socials i de les dures condicions de la classe obrera. L'Elionor es un exemple de les noies que acabaran sent com totes les dones treballadores, una vida gris que es perpetua quan la seva filla també amb catorze anys entra a treballar a la fàbrica. L'Elionor representa la classe obrera, totes les dones treballadores, les conquestes i lluites socials, les millores en les condicions laborals i socials i la necessitat de poder aconseguir una normalitat laboral i una qualitat de vida.

En aquest poema, l'autor ens obre a la realitat del seu entorn: el poble on viu i la fàbrica on treballa, amb els quals s'incorpora al corrent del realisme històric. El poema ens fa veure el treball constant i humil que es va transmetent amb les generacions. Mostra el dolor d'una dona sense rebel·lia perquè tot està estipulat i sancionat pel costum i la tradició . Els versos, també, denuncia la falsa saviesa tradicional de les dones.

Podem dir que aquest poema és un poema autobiogràfic, ja que el propi autor també es va posar a treballar en una fàbrica tèxtil als catorze anys fins que va patir l'esclerosi múltiple, la qual li va obligar abandonar la feina a la fàbrica.

Mètrica

Versos lliures, amb una constant d'hexasíl·labs, octosíl·labs i decasíl·labs, amb algun puntual

alexandrí i eneasíl·lab.

És un poema de versos polimètrics i sense rima

Figures retòriques

Abunden els encavallaments durant tot el poema, al vers 12 trobem una personificació (els anys, però, a dins de la fàbrica es dilueixen...); seguit d'un epítet (l'opaca grisor de les finestres); en el vers 19 una al·literació (sensació de solitud), es repeteix el so de la essa. I per últim, una frase on hi ha ironia (l'Elionor, d'acord amb la molt sàvia...), ironia pel poeta, ja que les dones realment creien que era una molt sàvia predicció. I el poema comença i acaba igual, que una noia amb 14 anys comença a treballar a la fàbrica.

LES BOIES DE JOAN VINYOLI (NURIA RISCO)

Breu introducció sobre l'autor (màxim 10 línies)

Joan Vinyoli i Pladevall va néixer a Barcelona al 1914. Va cursar estudis de comerç i als setze anys entrà a treballar a l’editorial Labor, on va exercir càrrecs diversos, fins a la seva jubilació el 1979.

A partir dels anys 80, Vinyoli comença a davallar físicament a causa d’una malaltia. Les seves darreres obres A hores petites (1981), Domini màgic i Passeig d’aniversari (1984), estan marcades per tractar el tema de la mort. Va morir a Barcelona al 1984.

Mètrica

Intentaré de dir la llum de la foscúria 12 -

de la mar encrespada a trenc de nit. 10 -

Escumes 2 -

fosforescents. 4 -

Les barques mal deixades, 6 -

prop d’aigua, el cabrestant que els homes fan girar, 12 -

vestits de nit, se les enduia platja amunt. 10 -

La fressa 2 -

del vent i de les aigües es va fent 10 -

més poderosa cada cop: tanquen finestres 12 -

i portes. Sols a la taverna 8 -

dels Oratges se senten 6 -

les màquines de joc; encara allí, 10 -

pots beure canya a glops petits. 8 -

Giràndoles d’estrelles 6 -

il·luminen el cel més negre que una gola 12 -

de llop. 2 -

La serp del vent, 4 -

desenroscada, xiula pels carrers. 10 -

Dalt l’illa 2 -

llampeguejada gira el far. 8 -

Els gavians. 4 -

s'arresseren dins meu, els crits 8 -

de la nit negra i els udols, 12 -

el mi també. 4 -

Sé prou que la claror 6 -

germina dins la fosca. 6 -

On és que som? Enlloc? 6 -

Fora de tot? Qui ve? 6 -

Si vols dormir tranquil pensa en les boies. 10 -

Interpretació del contingut

Aquest poema és descriptiu perque està ple de simbols lligats a l'aigua i la navegació, però sobretot al mar. El símbol que més en predomina son els gavins, perque fan el paper de l'autor. Una de les coses que es pot observar que el color que hi predomina és el negre, llavors a partir d'aquí podem deduir que l'autor esta bastant trist i deprimit. Això si, també s'observa una mica d'alegria a la taverna dels Oratges.

Figures retòriques

Les figures retòriques o literàries més abundants són:

–        Encavallament: Quan la frase és molt llarga i continua al següent vers. Com per exemple:

Intentaré de dir la llum de la foscúria

de la mar encrespada a trenc de nit.

–        Comparació: quan es comparen dos elements que guarden una certa relació. Com per exemple:

il·luminen el cel més negre que una gola

de llop

–        Epítet: quan es posen adjectius innecessàris. Com per exemple:

nit negre

–        Metàfora: identificar dos conceptes a partir d'un o més trets que comparteixen. Com per exemple:

Escumes fosforescents

Comentari personal

El poeta explica el mar com si fós una mena de refugi, com si fós l'única manera d'allunyar-se de la realitat, la manera de estar una mica més tranquil i poder pensar en el de veritat és important. L'autor és mostra una mica trist ja que ho pinta tot de color negre.

El text no ha sigut molt difícil de comprendre i la mètrica l'he pogut esbrinar ràpidament. Personalment aquest poema et fa reflexionar una mica sobre tot.